L' OBSAM, guanyador del Premi Antoni Monserrat al mèrit estadístic

Avui he vist que la web de l'OBSAM dedica una pàgina al premi dedicat a la memòria del pare.

Ens alegram de veure que ha guanyat el premi una entitat tan interessant. Transcrivim aquí el parlament fet per Josep Miquel Nadal:

Molt honorable Presidenta del Parlament Balear, Honorable Conseller d’Economia i Hisenda, digníssimes autoritats, senyores i senyors.

Primer de tot vull agrair molt sincerament en nom propi i de l’Institut Menorquí d’Estudis aquesta distinció concedida a l’Observatori Socioambiental de Menorca, per la tasca realitzada des de la seva fundació, premi que sens dubte ens ha de servir d’estímul per perseverar en la nostra línia de treball i perfeccionar-la en tot allò que calgui. I puc dir açò sense pecar d’immodèstia, perquè entenc que aquest premi és el reconeixement a la feina realitzada per un nombrosíssim equip de persones, que no és possible esmentar aquí perquè la seva simple enumeració ens ocuparia gairebé per complet el nostre temps, i és també el reconeixement a un conjunt d’entitats i institucions, començant pel Consell Insular de Menorca, que des d’un principi van creure en el nostre projecte i ens van donar el seu suport. Gràcies, per tant, a l’IBESTAT, per haver-nos concedit el premi Antoni Monserrat i Moll en reconeixement al mèrit estadístic, i gràcies a tots els que han fet possible l’existència de l’OBSAM, als quals en justícia correspon compartir el premi.

En permetran, ara, que dediqui el gruix de la meva intervenció a explicar d’una manera resumida quins foren els orígens de l’OBSAM i quina és la seva filosofia, perquè els resultats, òbviament, ja els coneixen. Des del mateix origen de l’IME es tenia clar, molt especialment en la secció de Ciències Naturals i en la secció de Ciències Socials de les quals en formaven part, que una de les principals missions de la nova entitat havia de ser col·laborar a resoldre el problema que significava l’existència de moltíssima informació sobre diversos aspectes de Menorca, de difícil accés pel fet que es trobava dispersa, i algunes vegades, era recollida en organismes que l’empraven per al seu ús intern i no la feien pública. I açò tenia més importància encara si es tenia en compte la circumstància que Menorca havia estat declarada Reserva de Biosfera, com a fruit d’una iniciativa nascuda dintre de l’IME i gestionada per ell mateix en la part científica fins la finalització del procés l’any 1993. Aquesta declaració suposava que els poders públics es comprometien a gestionar l’illa des de la sostenibilitat i açò implicava, abans que res, disposar d’una informació completa i fiable sobre la realitat menorquina. Per açò pensàvem des de l’IME que el simple fet de reunir, divulgar i mantenir vives les sèries de dades existents era una passa important per al coneixement de la realitat de Menorca, i per tant una contribució primordial per a la correcta gestió del model de sostenibilitat que es volia per a l’illa.

Tanmateix aquesta tasca no era suficient per dur a terme el que s’havia proposat l’IME, perquè malgrat la gran quantitat d’informació disponible hi havia zones d’ombra i vertaders buits en aspectes prou importants per a l’illa. Per açò s’havia d’afrontar el repte de ser capaços de generar noves sèries de dades en aquests camps descuidats fins aquell moment, la qual cosa, a la vegada, ens va plantejar la necessitat de prioritzar entre les moltes possibilitats que teníem davant nostre, perquè els escassos recursos de què es disposàvem no permetien abastar-ho tot.

D’altra banda, la complexitat de la tasca que volíem emprendre ens va fer veure que no era possible dur-la endavant amb l’ estructura de l’IME en aquella època, estructura que va fer que un dels seus membres definís l’IME com a un híbrid entre un institut universitari i una ONG ja que, d’una banda, comptava amb una aportació econòmica prou significativa del Consell Insular de Menorca però, d’una altra, es basava en la feina voluntarista dels seus membres. Per tant, es tractava d’una estructura que permetia realitzar moltes investigacions puntuals i fins i tot programes a llarg termini, però no afavoria treballar en projectes que exigien respostes gairebé dia a dia.

Així va ser com l’Institut Menorquí d’Estudis va prendre la decisió de crear l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), i ho va fer com a contribució al projecte Menorca Reserva de la Biosfera amb el qual estava compromès des de la seva creació. Per açò l’OBSAM fou pensat com a una mena d’oficina tècnica dins de l’organigrama de l’IME, amb la intenció d’aglutinar informacions disperses i generar-ne de noves, orientades totes elles a contribuir a fer possible una gestió sostenible de l’illa. Aquesta oficina es creà gràcies al suport del Consell Insular de Menorca, amb personal especialitzat propi amb dedicació exclusiva, personal no gaire nombrós al principi, només dues persones, però que ha anat creixent amb els anys i, encara que molts col·laboradors no són fixos, estan adscrits a programes i contractes concrets. En els darrers temps s’ha arribat a comptar amb un equip de set persones dedicades exclusivament a les tasques de l’Observatori.

Per dur endavant aquesta filosofia de suport a la Reserva de Biosfera, la feina de l’OBSAM consisteix en la recollida d’un ampli ventall d’informacions de forma periòdica d’acord amb unes línies de treball avui ja consolidades. Aquestes línies són: el seguiment del medi natural, el seguiment dels vectors ambientals més importants des del punt de vista de la sostenibilitat, és a dir els recursos hídrics, la despesa energètica, la generació de residus i les variacions poblacionals, i, finalment, la creació de nous indicadors socials i econòmics mitjançant enquestes. Actualment, a més, s’intenten assentar dues noves línies d’actuació: la creació d’un laboratori del paisatge i el seguiment del món agrari.

Tota aquesta feina, però, no queda només en un pur exercici acadèmic, sinó que es procura que tots els coneixements ambientals i socials que aflorin gràcies a les investigacions de l’OBSAM i als seus treballs de recopilació arribin als gestors polítics i tècnics de l’illa perquè les puguin tenir en compte en la presa de decisions. A la vegada s’intenta fer partícip la població en general de tots aquests coneixements, a través de la divulgació ambiental i la comunicació, perquè la participació dels habitants de l’illa en el projecte de la Reserva és essencial per al seu èxit. D’aquesta manera, creiem, es materialitza a través de l’OBSAM una part important del compromís manifest de l’IME amb la filosofia de la Reserva de Biosfera de Menorca, és a dir, la promoció d’un desenvolupament econòmic de l’illa basat en la conservació dels recursos i del patrimoni.

OBSAM
novembre 2009