jueves, 20 de diciembre de 2007

Poema dedicat al pare, enviat pel seu amic Bernadí Segui Gelabert



EN SOLITUT, PERÒ NO SOLITARIS
RECONDUÏM LA VIDA AMB LA CERTESA
QUE CAP ESFORÇ NO CAURA EN TERRA EIXORCA.
DIA VINDRÀ QUE ALGÚ BEURÀ A MANS PLENES
L’AIGUA DE LLUM QUE BROLLI DE LES PEDRES
D’AQUEST TEMPS NOU QUE ARA
ESCULPIM NOSALTRES.


Miquel Martí i Pol.

No hay comentarios: