domingo, 26 de octubre de 2014

Crítica a la Banca Culpable


Realment el més important del meu llibre és l'apartat de la dedicatòria, en el que mencion al meu pare, al meu padrí i a gent tan important en la meva vida como el Tio Toni.

No han pogut llegir el meu llibre, però cada paraula té alguna cosa que veure amb ells.

Vos deix una impressionant anàlisis d'en Rafel Borrás sobre 'La Banca Culpable':

Segons l’autor, l’economia s’ha d’entendre i, segurament per això, la majoria de les pàgines del llibre estan dedicades a fer més fàcil comprendre les dinàmiques internes d’aquest món de les oficines bancàries a les quals s’han venut productes financers que eren autentiques estafes, s’han signat hipoteques amb clàusules abusives, o s’han concedit crèdits temeraris, únicament per incentivar la dèria del consum irresponsable o l’economia especulativa. Les mateixes oficines bancàries que ara ofereixen uns crèdits amb interessos d’usura o són implacables en la denegació del crèdit a l’economia productiva. Val a dir que Pau Monserrat responsabilitza d’aquesta malifetes al sistema financer, i no als bancaris: “Por mucha culpa que queramos achacar a los bancarios de primera línea, está claro que no han sido éstos los diseñadores de la estrategia financiera que nos ha llevado al punto de no retorno actual ni los que se han enriquecido con ella” (pàg. 287).

“La banca culpable” no és una causa general a la banca, diguem-ne, convencional. És un text que defensa la necessitat de “regeneració” del sistema bancari hegemònic i, al mateix temps, advoca per una major formació financera de la ciutadania. En aquest sentit, al llibre de Pau A Monserrat està molt present la idea de què el banc no és el nostre amic i, alhora, ens diu que no hauria de tornar ser el nostre enemic. Explica que els bancs no són consultors financers sinó venedors d’aquests productes. Parla de banc bo, banc lleig, banc dolent... Un bon banc, ens diu, és aquell que té clar quin és el seu negoci i garanteix bons serveis al client.

Personalment no qualificaria aquest llibre entre la literatura d’economia alternativa, però això no em priva d’afirmar que és un text compromès i de combat. És un text que pretén remoure la consciència dels directius de la banca i fer-los pensar si realment tenen motius per sentir-se orgullosos del seu treball, un text que parla de “cláusulas hipotecarias explosivas” i afirma que “Las soluciones al drama económico y social de los desahucios son muchas, sencillas de aplicar y conocidas por los distintos gobiernos de turno…”, en definitiva un llibre que convé llegir. Per canviar les coses és necessari conèixer-les, i per canviar el poder de la banca, el llibre que comento em sembla imprescindible.

Per acabar no em puc estar de dues llicències personals: En primer lloc, que Pau A. Monserrat dedica el llibre a son pare, Antoni Monserrat i Moll, i al seu padrí, Pau Monserrat Palerm. Tot i que ja fa algun temps que ambdós ens han deixat, estic segur que en Toni estaria més orgullós del llibre del seu fill que de qualsevol nova troballa estadística o rescat empresarial en el qual estiguès embarcat, i a l’avi Pau el feria més feliç que el millor quadre de la Seu de Palma que pogués pintar.

jueves, 21 de noviembre de 2013

Universitarios contra el franquismo en extinción

El periodista Joan Riera del diari Ultima Hora ha tingut la deferència de mencionar al meu pare Antoni Monserrat i Moll en la noticia titulada '20-N: Universitarios contra el franquismo en extinción',  en la que es mencionen alguns estudiants i professors de Mallorca, a mitjans dels anys 70, i la seva lluita contra la moribunda dictadura.

En relació a Toni Monserrat, comenta l'article:

"En Ciencias Empresariales un alumno que optó por la militancia comunista fue el ya desaparecido Antoni Monserrat, futuro director general de economía en el Primer Pacte de Progrés".

Vos convit a llegir la noticia completa:


martes, 29 de octubre de 2013

Pau Monserrat Palerm i Es Molinar

El grup de Facebook Es Molinar i voltants ha publicat algunes fotos del pare i pintor d'en Toni Monserrat, en Pau Monserrat Palerm.

Vos deixam aquesta excel·lent fotografia realitzada per n'Andreu Negre.

martes, 13 de agosto de 2013

Menció a n'Antoni Monserrat al Diario de Mallorca

El dissabte 10 d'agost de 2013 m´han fet una entrevista sobre alguns temes relacionats amb el meu llibre 'La banca culpable', entre d'altres preguntes formulades pel periodista Matías Vallés.

En aquesta entrevista es menciona al meu pare, cosa que em causa un orgull sempre que ocorre. Com sempre dic, en Toni sempre està amb nosaltres, no en cos, però sí en ànima; i ben present fent-nos companyia.

lunes, 1 de julio de 2013

Referencia vital: el último día de tu vida


Es habitual en mucha gente de países occidentales como España, por no decir mayoritario, que vivan sin apenas darse cuenta de ello.

La vida no pasa sin más, es un regalo y un sacrificio, un conjunto de hechos y emociones, de alegrías y dolores del alma. No es ni buena ni mala, es lo único que tenemos. Lo más importante que tenemos, diría yo. Y pese a ello, no nos concentramos en vivirla plenamente, en saborear cada taza de café, cada  experiencia traumática que nos enseñará a vivir con más entereza y humildad.

Hoy por ejemplo, he pasado la noche con la abuela Magdalena Moll Cifre, que se encuentra un  poco pachucha en el hospital. No me quedo con que apenas he dormido, me quedo con que he podido disfrutar de 12 horas al lado de una gran mujer, probablemente la mejor persona que he conocido y una de las que más me ha querido en este mundo.

Hay gente que sacrifica su vida presente por un futuro lleno de dinero, de fama o de éxitos mundanos. Otros tratarán de vivirla tan intensamente que a veces les duela y muchas otras les extasié. Mi padre, a su manera, trató de vivir la vida. De reírse de los buenos y de los malos momentos, de dar mucho más de lo que recibía. Y se fue dulcemente en mis brazos, rodeado del amor de los suyos.

Vive para tu último día, que lo que dejes sea bueno y que, mucho o poco, hayas vivido con intensidad y sin pasar nada por alto.

De estas cosas hablo en la entrevista que me han hecho en Que aprendemos hoy. Entre otras preguntas destacaría la siguiente:

¿Consideras cierta la famosa recomendación de que si te dedicas a hacer tú pasión el dinero vendrá solo?, ¿O crees que hay que atenerse un poco a la realidad que dicta el mercado?


Depende de lo que uno quiera ser en la vida. ¿Buena persona, profesional formado, escritor de libros, millonario?

Personalmente me gustaría tener dinero algún día, pero no para ser rico, sino para poder cubrir mejor las necesidades de los míos y darles algún que otro capricho. Pero ganar dinero haciendo lo que a uno no le llena o, incluso, le hace ser peor persona, es una solemne estupidez. Prefiero morir pobre habiendo vivido plenamente que acabar mis días rico, solo y sin amor a mi alrededor.

Mi punto de referencia es el último día de mi vida ¿estaré tranquilo, en paz y rodeado de gente que me quiere, como le pasó a mi padre Antonio Monserrat Moll, o seré un hombre rico y solo?

martes, 21 de mayo de 2013

Pau A. Monserrat, amb A de Antoni

El dilluns 22/04/2013 vaig tenir la oportunitat de xerrar sobre la meva tasca de divulgació econòmica, sobre el meu primer llibre "La banca culpable", de Catisa, del meu estimat pare Antoni Monserrat Moll i de la política i l'economia.

Des de que el meu pare ens va deixar, firm tots els meus escrits i aparicions al mitjan como a Pau A. Monserrat. Normalment només me coneixen per 'Pau', si bé hi ha familiars que també me diuen 'Pau Toni'.

Jo som el fill gran d'en Toni Monserrat, en Pau A. Monserrat, amb 'A' d'Antoni.

Vos deix l'entrevista, de quasi una hora de duració a IB3 Ràdio:


domingo, 3 de febrero de 2013

Nou llibre "La banca culpable"

Si algun sentit té escriure un llibre, més enllà de les necessitat terrenals, és honorar als qui han passat per la teva vida i t'han ajudat a ser millor persona.

El meu pare, n'Antoni Monserrat i Moll, és mereix que li dediqui un llibre, més ben dit mil obres mestres. Per desgràcia, de moment només li puc dedicar un llibre sobre les males pràctiques bancàries, que he titulat "La banca culpable" i surt al mercat el dia 12 de febrer.

Al meu gran pare, al padrí Pau Monserrat Palerm i a la persona que, probablement  amb més devoció m'ha estimat i ha sigut estimades, el tio Toni, en Toni Ordinas Serra. Al tres grans homes i a la resta de família i amics que ja no estan amb nosaltres, va dedicat el meu primer llibre.


viernes, 9 de noviembre de 2012

La figura d'en Toni Monserrat a IB3 Ràdio

Avui he participat a la tertulia d'economia del programa "El Faristol", com cada divendres. la meva sorpresa ha sigut que un dels tertulians, en Francisco Villalonga, hagi mencionat al meu pare, amb unes paraules com a mínim emocionants.

Després n'Àngela Seguí ha explicat en antena la seva bona amistat amb en Toni Monserrat.


Per mi ser reconegut com el fill de l'economista Antoni Monserrat és molt més que un honor, és un motiu d'orgull.

Vos deix el tall, on es menciona al meu pare quasi al principi, per després criticar el sistema d'execució hipotecària a Espanya: