viernes, 26 de enero de 2018

Catisa i Antoni Monserrat: dues grans pèrdues

Entrevista Manuel Porras Romero, Director General de Política Industrial de la CAIB, en el programa 'Al Dia' de IB3. L’economista Pau A. Monserrat critica l'actuació  dels representants del Govern que tingueren responsabilitats durant els anys d'existència de l'emblemàtica fàbrica de bijuteria Catisa. Es menciona la figura de l'economista mallorquí que ja no està entre nosaltres, Antoni Monserrat Moll.
Tindrà Balears algun dia una vertadera política industrial? 

El meu pare sempre present, sempre.


Més informació:



sábado, 21 de octubre de 2017

La importància del darrer dia de la nostra vida



A partir del minut 38:18 del programa de Canal 4 ‘Economia Sensible’ en el que he participat faig una reflexió sobre el que veritablement és important en la vida, reflexions inspirades en la figura del meu estimat i enyorat pare, Antoni Monserrat i Moll.

viernes, 19 de febrero de 2016

10 anys

Ja fa 10 anys que En Toni Monserrat ens va deixar; una dècada que ha passat volant. Encara esper que el meu pare agafi el telèfon o el Messenger (es va habituar a emprar-lo en els seus inicis) i me demani com estic o que faig. Tot i que no és possible, en Toni està ben present en la meva vida i en tot el que faig. Un gran home que mai ens deixarà. Ha assolit la immortalitat en els cors de la gent que l’ha conegut o que sent parlar d’ell.

 T’estim, pare.

Avui el diari Ultima Hora ha tingut la deferència de recordar la figura d’en Toni Monserrat Moll. Gràcies.

miércoles, 28 de octubre de 2015

Catisa: una part de la seva ànima

Vídeo de Catisa auspiciat per Sa Nostra en que es parla d'en Toni Monserrat Moll i la seva tasca en la fàbrica de bijuteria, molt més enllà que una simple feina:

domingo, 26 de octubre de 2014

Crítica a la Banca Culpable


Realment el més important del meu llibre és l'apartat de la dedicatòria, en el que mencion al meu pare, al meu padrí i a gent tan important en la meva vida como el Tio Toni.

No han pogut llegir el meu llibre, però cada paraula té alguna cosa que veure amb ells.

Vos deix una impressionant anàlisis d'en Rafel Borrás sobre 'La Banca Culpable':

Segons l’autor, l’economia s’ha d’entendre i, segurament per això, la majoria de les pàgines del llibre estan dedicades a fer més fàcil comprendre les dinàmiques internes d’aquest món de les oficines bancàries a les quals s’han venut productes financers que eren autentiques estafes, s’han signat hipoteques amb clàusules abusives, o s’han concedit crèdits temeraris, únicament per incentivar la dèria del consum irresponsable o l’economia especulativa. Les mateixes oficines bancàries que ara ofereixen uns crèdits amb interessos d’usura o són implacables en la denegació del crèdit a l’economia productiva. Val a dir que Pau Monserrat responsabilitza d’aquesta malifetes al sistema financer, i no als bancaris: “Por mucha culpa que queramos achacar a los bancarios de primera línea, está claro que no han sido éstos los diseñadores de la estrategia financiera que nos ha llevado al punto de no retorno actual ni los que se han enriquecido con ella” (pàg. 287).

“La banca culpable” no és una causa general a la banca, diguem-ne, convencional. És un text que defensa la necessitat de “regeneració” del sistema bancari hegemònic i, al mateix temps, advoca per una major formació financera de la ciutadania. En aquest sentit, al llibre de Pau A Monserrat està molt present la idea de què el banc no és el nostre amic i, alhora, ens diu que no hauria de tornar ser el nostre enemic. Explica que els bancs no són consultors financers sinó venedors d’aquests productes. Parla de banc bo, banc lleig, banc dolent... Un bon banc, ens diu, és aquell que té clar quin és el seu negoci i garanteix bons serveis al client.

Personalment no qualificaria aquest llibre entre la literatura d’economia alternativa, però això no em priva d’afirmar que és un text compromès i de combat. És un text que pretén remoure la consciència dels directius de la banca i fer-los pensar si realment tenen motius per sentir-se orgullosos del seu treball, un text que parla de “cláusulas hipotecarias explosivas” i afirma que “Las soluciones al drama económico y social de los desahucios son muchas, sencillas de aplicar y conocidas por los distintos gobiernos de turno…”, en definitiva un llibre que convé llegir. Per canviar les coses és necessari conèixer-les, i per canviar el poder de la banca, el llibre que comento em sembla imprescindible.

Per acabar no em puc estar de dues llicències personals: En primer lloc, que Pau A. Monserrat dedica el llibre a son pare, Antoni Monserrat i Moll, i al seu padrí, Pau Monserrat Palerm. Tot i que ja fa algun temps que ambdós ens han deixat, estic segur que en Toni estaria més orgullós del llibre del seu fill que de qualsevol nova troballa estadística o rescat empresarial en el qual estiguès embarcat, i a l’avi Pau el feria més feliç que el millor quadre de la Seu de Palma que pogués pintar.

jueves, 21 de noviembre de 2013

Universitarios contra el franquismo en extinción

El periodista Joan Riera del diari Ultima Hora ha tingut la deferència de mencionar al meu pare Antoni Monserrat i Moll en la noticia titulada '20-N: Universitarios contra el franquismo en extinción',  en la que es mencionen alguns estudiants i professors de Mallorca, a mitjans dels anys 70, i la seva lluita contra la moribunda dictadura.

En relació a Toni Monserrat, comenta l'article:

"En Ciencias Empresariales un alumno que optó por la militancia comunista fue el ya desaparecido Antoni Monserrat, futuro director general de economía en el Primer Pacte de Progrés".

Vos convit a llegir la noticia completa:


martes, 29 de octubre de 2013

Pau Monserrat Palerm i Es Molinar

El grup de Facebook Es Molinar i voltants ha publicat algunes fotos del pare i pintor d'en Toni Monserrat, en Pau Monserrat Palerm.

Vos deixam aquesta excel·lent fotografia realitzada per n'Andreu Negre.

martes, 13 de agosto de 2013

Menció a n'Antoni Monserrat al Diario de Mallorca

El dissabte 10 d'agost de 2013 m´han fet una entrevista sobre alguns temes relacionats amb el meu llibre 'La banca culpable', entre d'altres preguntes formulades pel periodista Matías Vallés.

En aquesta entrevista es menciona al meu pare, cosa que em causa un orgull sempre que ocorre. Com sempre dic, en Toni sempre està amb nosaltres, no en cos, però sí en ànima; i ben present fent-nos companyia.