jueves, 21 de noviembre de 2013

Universitarios contra el franquismo en extinción

El periodista Joan Riera del diari Ultima Hora ha tingut la deferència de mencionar al meu pare Antoni Monserrat i Moll en la noticia titulada '20-N: Universitarios contra el franquismo en extinción',  en la que es mencionen alguns estudiants i professors de Mallorca, a mitjans dels anys 70, i la seva lluita contra la moribunda dictadura.

En relació a Toni Monserrat, comenta l'article:

"En Ciencias Empresariales un alumno que optó por la militancia comunista fue el ya desaparecido Antoni Monserrat, futuro director general de economía en el Primer Pacte de Progrés".

Vos convit a llegir la noticia completa:


martes, 29 de octubre de 2013

Pau Monserrat Palerm i Es Molinar

El grup de Facebook Es Molinar i voltants ha publicat algunes fotos del pare i pintor d'en Toni Monserrat, en Pau Monserrat Palerm.

Vos deixam aquesta excel·lent fotografia realitzada per n'Andreu Negre.

martes, 13 de agosto de 2013

Menció a n'Antoni Monserrat al Diario de Mallorca

El dissabte 10 d'agost de 2013 m´han fet una entrevista sobre alguns temes relacionats amb el meu llibre 'La banca culpable', entre d'altres preguntes formulades pel periodista Matías Vallés.

En aquesta entrevista es menciona al meu pare, cosa que em causa un orgull sempre que ocorre. Com sempre dic, en Toni sempre està amb nosaltres, no en cos, però sí en ànima; i ben present fent-nos companyia.

lunes, 1 de julio de 2013

Referencia vital: el último día de tu vida


Es habitual en mucha gente de países occidentales como España, por no decir mayoritario, que vivan sin apenas darse cuenta de ello.

La vida no pasa sin más, es un regalo y un sacrificio, un conjunto de hechos y emociones, de alegrías y dolores del alma. No es ni buena ni mala, es lo único que tenemos. Lo más importante que tenemos, diría yo. Y pese a ello, no nos concentramos en vivirla plenamente, en saborear cada taza de café, cada  experiencia traumática que nos enseñará a vivir con más entereza y humildad.

Hoy por ejemplo, he pasado la noche con la abuela Magdalena Moll Cifre, que se encuentra un  poco pachucha en el hospital. No me quedo con que apenas he dormido, me quedo con que he podido disfrutar de 12 horas al lado de una gran mujer, probablemente la mejor persona que he conocido y una de las que más me ha querido en este mundo.

Hay gente que sacrifica su vida presente por un futuro lleno de dinero, de fama o de éxitos mundanos. Otros tratarán de vivirla tan intensamente que a veces les duela y muchas otras les extasié. Mi padre, a su manera, trató de vivir la vida. De reírse de los buenos y de los malos momentos, de dar mucho más de lo que recibía. Y se fue dulcemente en mis brazos, rodeado del amor de los suyos.

Vive para tu último día, que lo que dejes sea bueno y que, mucho o poco, hayas vivido con intensidad y sin pasar nada por alto.

De estas cosas hablo en la entrevista que me han hecho en Que aprendemos hoy. Entre otras preguntas destacaría la siguiente:

¿Consideras cierta la famosa recomendación de que si te dedicas a hacer tú pasión el dinero vendrá solo?, ¿O crees que hay que atenerse un poco a la realidad que dicta el mercado?


Depende de lo que uno quiera ser en la vida. ¿Buena persona, profesional formado, escritor de libros, millonario?

Personalmente me gustaría tener dinero algún día, pero no para ser rico, sino para poder cubrir mejor las necesidades de los míos y darles algún que otro capricho. Pero ganar dinero haciendo lo que a uno no le llena o, incluso, le hace ser peor persona, es una solemne estupidez. Prefiero morir pobre habiendo vivido plenamente que acabar mis días rico, solo y sin amor a mi alrededor.

Mi punto de referencia es el último día de mi vida ¿estaré tranquilo, en paz y rodeado de gente que me quiere, como le pasó a mi padre Antonio Monserrat Moll, o seré un hombre rico y solo?

martes, 21 de mayo de 2013

Pau A. Monserrat, amb A de Antoni

El dilluns 22/04/2013 vaig tenir la oportunitat de xerrar sobre la meva tasca de divulgació econòmica, sobre el meu primer llibre "La banca culpable", de Catisa, del meu estimat pare Antoni Monserrat Moll i de la política i l'economia.

Des de que el meu pare ens va deixar, firm tots els meus escrits i aparicions al mitjan como a Pau A. Monserrat. Normalment només me coneixen per 'Pau', si bé hi ha familiars que també me diuen 'Pau Toni'.

Jo som el fill gran d'en Toni Monserrat, en Pau A. Monserrat, amb 'A' d'Antoni.

Vos deix l'entrevista, de quasi una hora de duració a IB3 Ràdio:


domingo, 3 de febrero de 2013

Nou llibre "La banca culpable"

Si algun sentit té escriure un llibre, més enllà de les necessitat terrenals, és honorar als qui han passat per la teva vida i t'han ajudat a ser millor persona.

El meu pare, n'Antoni Monserrat i Moll, és mereix que li dediqui un llibre, més ben dit mil obres mestres. Per desgràcia, de moment només li puc dedicar un llibre sobre les males pràctiques bancàries, que he titulat "La banca culpable" i surt al mercat el dia 12 de febrer.

Al meu gran pare, al padrí Pau Monserrat Palerm i a la persona que, probablement  amb més devoció m'ha estimat i ha sigut estimades, el tio Toni, en Toni Ordinas Serra. Al tres grans homes i a la resta de família i amics que ja no estan amb nosaltres, va dedicat el meu primer llibre.


viernes, 9 de noviembre de 2012

La figura d'en Toni Monserrat a IB3 Ràdio

Avui he participat a la tertulia d'economia del programa "El Faristol", com cada divendres. la meva sorpresa ha sigut que un dels tertulians, en Francisco Villalonga, hagi mencionat al meu pare, amb unes paraules com a mínim emocionants.

Després n'Àngela Seguí ha explicat en antena la seva bona amistat amb en Toni Monserrat.


Per mi ser reconegut com el fill de l'economista Antoni Monserrat és molt més que un honor, és un motiu d'orgull.

Vos deix el tall, on es menciona al meu pare quasi al principi, per després criticar el sistema d'execució hipotecària a Espanya:

jueves, 8 de diciembre de 2011

Dues valentes dones ens deixen

Dues valentes dones, que coneixeren en Toni Monserrat i que, sense cap dubte es reuniran amb ell per passar la transcendència junts, en han deixat en aquests dies.

Sa padrina Pilar Cortés, mare de na Joana Bonnin, una dona vital, sincera, dolça i tendre. Fins els 94 anys va gaudir i fer-nos gaudir de la vida.




N'Antònia Bover Cerdà, a la que conexiem cordialment com sa Tata. Una gran persona, de caràcter dur però una santa pels qui estimava. Ara ja descansarà vora el seu marit, el meu estimat Tio Toni.

Aquestes fotos són de dia 6 de febrer de 2005 i les guardava el pare al seu ordinador:




Dues valentes dones ens deixen, plens d'amor i felicitat d'haver-les conegudes. Descansau en pau, reines meves.