Ibestat (PDF):
Miquel Alenyà, ha rebut la placa acreditativa del Premi, s’ha adreçat al públic assistent al Parlament agraint el guardó, dedicant un especial record als seus mestres, i a totes les persones que han col·laborat amb ell en la tasca de recollida i sistematització de dades, que amb paciència i constància han dut a terme durant 30 anys de feina ininterrompuda, recordant també la figura de qui dona nom al premi, Antoni Monserrat i Moll.
Parlament de les Iles Balears (PDF):
La presidenta del Parlament, Aina Rado, ha encetat l’acte manifestant que avui “no solament es ret homenatge a la persona o entitat premiada sinó que l’acte té un caire emotiu pel fet que el premi du el nom en memòria d’una persona que, tot i la seva prematura pèrdua, va deixar un llegat humà i professional que perdura i perdurarà en el temps, Toni Monserrat.” Així mateix, en nom de tots els membres del Parlament de les Illes Balears, la presidenta ha volgut transmetre “la més sincera enhorabona al guardonat”, al qui ha definit “d’home que ha sabut barrejar les finances amb el servei a la societat a través de la direcció de la Fundació “SA NOSTRA” i la seva presidència de la Creu Roja”.
...
Seguidament, el guardonat Miquel Alenyà ha agraït l’atorgament del premi “afalagat i honorat pel que significa i pel nom que porta, qui fou un company de feina i amic”. També ha repassat la seva feina de recopilació estadística econòmica, des del 1970 al 2002, farcida de “parsimònia, paciència i constància”. Finalment ha fet una referència a la situació econòmica actual i ha afirmat que “la recuperació és un fet als Estats Units i a Alemanya, però que es troben amb problemes diversos com són: “la desconfiança econòmica en alguns països i la desconfiança de la banca internacional en elles mateixes”, entre d’altres factors.
Govern de les Illes Balears:
...
El lliurament del premi ha estat a càrrec del conseller d’Economia i Hisenda, Carles Manera, a la seu del Parlament de les Illes Balears, en un acte presidit per Aina Rado, presidenta de la institució, i on també han intervingut el director de l’Ibestat, Andreu Sansó, el qual ha recordat l’aportació que al llarg de vàries dècades ha fet Miquel Alenyà al coneixement de l’economia illenca a partir de l’anàlisi de les dades estadístiques. Igualment, ha fet un recorregut per les actuacions de l’Institut autonòmic d’estadística durant els darrers anys, entre les quals ha destacat el significatiu augment d’operacions estadístiques que es duen a terme, l’aprovació del primer Pla d’estadística de les Illes Balears, així com la posada en marxa d’una nova pàgina web molt més pràctica i dinàmica pels usuaris.
Sa Nostra:
El reconeixement pretén reivindicar la tasca que Miquel Alenyà dugué a terme, entre els anys 1970 i 2000, en la producció dels informes anuals de “SA NOSTRA”. Alenyà rebé el guardó de mans del Conseller d’Economia i Hisenda del Govern Balear, Carles Manera.
33 anys dirigint l’Informe Econòmic i Social
Miquel Alenyà, empleat de “SA NOSTRA” durant prop de quatre dècades, va dirigir durant 33 anys l’Informe Econòmic i Social de les Illes Balears de “SA NOSTRA”. Aquesta publicació anual deixa un legat de gran valor que ha estat fonamental per continuar estudiant l’economia de la nostra comunitat.
Sa Nostra:
Aquesta és la tercera edició del Premi Antoni Monserrat. En les anteriors edicions fou atorgat a l’Observatori Socioambiental de Menorca (2009) per la creació d’un important sistema d’indicadors sobre la sostenibilitat de l’illa; i al Sr. Joan Ginard Ferrer (2008) com a reconeixement a una vida dedicada a l’estadística, primer en la direcció de l’Institut Nacional d’Estadística, i després com a fundador i primer director de l’extint Institut Balear d’Estadística.
Aquest Premi du el nom d’Antoni Monserrat, gran impulsor de l’estadística pública i la seva divulgació, entre els mèrits del qual cal recordar l’aprovació de la primera Llei d’estadística de les Illes Balears. El premi fou instituït per l’Ibestat l’any 2008 per tal de reconèixer l’activitat d’una persona o entitat que per la seva tasca o dedicació hagin contribuït de manera especial en la generació o divulgació de dades o estudis estadístics de rellevància referents a les Illes Balears. L’objectiu del premi és prestigiar l’activitat estadística individual o de grups, alhora que estimular la recerca al voltant de les dades que defineixen la realitat demogràfica, econòmica i social de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
sábado, 20 de noviembre de 2010
Fragment del parlament d'en Miquel Alenyà, Premi Antoni Monserrat i Moll al mèrit estadístic
Transcriveixo un fragment del parlament de l'economista Miquel Alenyà, guanyador de la tercera edició del Premi Antoni Monserrat i Moll i amic de la família:
"Honorable Sra. Presidenta,
Honorables senyors i senyores,
Família d'Antoni Monserrat,
Amics i amigues,
Vull agrair molt sincerament el premi Antoni Monserrat Moll, de l’Institut Balear d’Estadística. Em sent molt afalagat i honorat amb aquesta distinció pel que significa i pel nom que porta, que és el d’un col•lega de professió, un company de fatigues compartides a l’entorn de l’economia de les illes i un gran amic.
El motiu que justifica el premi és un treball singular, fet amb parsimònia, paciència i constància, al llarg de 30 anys ininterromputs, del 1970 al 2001. Es tracta d’un bloc numèric de sèries encadenades amb taxes de variacions reals i monetàries.
...
Sobretot record en aquests moments l’amistat i la col•laboració que vaig tenir el privilegi de compartir amb Antoni Monserrat Moll, gran amic. Moltes vegades ens vàrem reunir per interpretar en clau econòmica les dades que ell extreia de fonts oficials de manera regular i que ordenava amb inusual habilitat. Ell va ser un dels puntals en el qual es basa l’anàlisi, els quadres i les dades desglossades de l’Evolució econòmica, primer, i de l’Informe Econòmic i social, després. En el curs dels anys 90 en Toni Monserrat es va incorporar a l’equip d’aquella empresa pionera que reuní 82 professionals durant 33 anys, del 1968 al 2001, i que varen produir 33 informes anuals prou ben fets.
...
Per acabar no puc deixar de referir-me a Carles Blanes Nouvilas, director general de Sa Nostra durant 25 anys, del 1968 al 1993. Ell va ser qui decidí impulsar i tirar endavant l’Informe Econòmic de les Balears el febrer del 1969, un projecte que convertí per al gran públic l’anàlisi econòmica regional en una tasca propera, entenedora, útil i neutral, com ell volia.
Moltes gràcies "
Parlament de les Illes Balears
Sala del Senat
Palma, 15 de novembre de 2010.
"Honorable Sra. Presidenta,
Honorables senyors i senyores,
Família d'Antoni Monserrat,
Amics i amigues,
Vull agrair molt sincerament el premi Antoni Monserrat Moll, de l’Institut Balear d’Estadística. Em sent molt afalagat i honorat amb aquesta distinció pel que significa i pel nom que porta, que és el d’un col•lega de professió, un company de fatigues compartides a l’entorn de l’economia de les illes i un gran amic.
El motiu que justifica el premi és un treball singular, fet amb parsimònia, paciència i constància, al llarg de 30 anys ininterromputs, del 1970 al 2001. Es tracta d’un bloc numèric de sèries encadenades amb taxes de variacions reals i monetàries.
...
Sobretot record en aquests moments l’amistat i la col•laboració que vaig tenir el privilegi de compartir amb Antoni Monserrat Moll, gran amic. Moltes vegades ens vàrem reunir per interpretar en clau econòmica les dades que ell extreia de fonts oficials de manera regular i que ordenava amb inusual habilitat. Ell va ser un dels puntals en el qual es basa l’anàlisi, els quadres i les dades desglossades de l’Evolució econòmica, primer, i de l’Informe Econòmic i social, després. En el curs dels anys 90 en Toni Monserrat es va incorporar a l’equip d’aquella empresa pionera que reuní 82 professionals durant 33 anys, del 1968 al 2001, i que varen produir 33 informes anuals prou ben fets.
...
Per acabar no puc deixar de referir-me a Carles Blanes Nouvilas, director general de Sa Nostra durant 25 anys, del 1968 al 1993. Ell va ser qui decidí impulsar i tirar endavant l’Informe Econòmic de les Balears el febrer del 1969, un projecte que convertí per al gran públic l’anàlisi econòmica regional en una tasca propera, entenedora, útil i neutral, com ell volia.
Moltes gràcies "
Parlament de les Illes Balears
Sala del Senat
Palma, 15 de novembre de 2010.
lunes, 15 de noviembre de 2010
Premi Antoni Monserrat i Moll III edició per l'amic Miquel Alenyà i Fuster
Aquest matí al Parlament de les Illes Balears la família i amics d'en Toni hem pogut estar un cop més orgullosos de la seva feina envers l'economia, l'estadística i la societat balear amb la tercera edició del Premi Antoni Monserrat i Moll al mèrit estadístic.
En aquesta edició del premi s'ha guardonat a l'economista Miquel Alenyà i Fuster, amic i company de feines del meu pare. Enhorabona de tot cor, Miquel.
El Govern Balear ha volgut reivindicar la tasca de l'eminent economista entre els anys 1970 i 2000, en la producció dels informes anuals de “Sa Nostra”, que sota la seva direcció i en bona part d’elaboració pròpia, van anar construint una base de dades destinada a recollir la informació disponible, sistematitzar-la, regularitzar-la, homogeneïtzar-la i evitar-ne els talls i les interrupcions.
El lliurament del premi ha estat a càrrec del conseller d’Economia i Hisenda, Carles Manera, a la seu del Parlament de les Illes Balears, en un acte presidit per Aina Rado, presidenta de la institució, i on també han intervingut el director de l’Ibestat, Andreu Sansó.
Deixau-me que vos confessi una cosa: de vegades crec que el motiu d'aquest blog no és altre que comunicar-me amb el meu pare. ¿Qui ens diu que no hi ha Internet allà d'on ens contempla?
Pare, amics i visitants, vos deix unes fotografies del premi:
En aquesta edició del premi s'ha guardonat a l'economista Miquel Alenyà i Fuster, amic i company de feines del meu pare. Enhorabona de tot cor, Miquel.
El Govern Balear ha volgut reivindicar la tasca de l'eminent economista entre els anys 1970 i 2000, en la producció dels informes anuals de “Sa Nostra”, que sota la seva direcció i en bona part d’elaboració pròpia, van anar construint una base de dades destinada a recollir la informació disponible, sistematitzar-la, regularitzar-la, homogeneïtzar-la i evitar-ne els talls i les interrupcions.
El lliurament del premi ha estat a càrrec del conseller d’Economia i Hisenda, Carles Manera, a la seu del Parlament de les Illes Balears, en un acte presidit per Aina Rado, presidenta de la institució, i on també han intervingut el director de l’Ibestat, Andreu Sansó.
Deixau-me que vos confessi una cosa: de vegades crec que el motiu d'aquest blog no és altre que comunicar-me amb el meu pare. ¿Qui ens diu que no hi ha Internet allà d'on ens contempla?
Pare, amics i visitants, vos deix unes fotografies del premi:
martes, 24 de agosto de 2010
El "Mestre Antoni Monserrat" i Catisa
El títol ve de com l'anomena en Xavier Borbolla al vídeo en referència a la bona influència que tenia i al respecte que li teníem tots.
L'antiga fàbrica de Catisa
Impressió inicial que em vaig endur al veure la fàbrica antiga de Catisa. Gràcies a les gestions d'en Toni Monserrat es van poder traslladar després a unes noves instal-lacions.
Antoni Monserrat Moll i Catisa
Les amables i sentides paraules dels bons amics Lluis Luch i Xavier Borbolla sobre el nostre pare i la seva feina a Catisa, en el vídeo que Sa Nostra va fer sobre la fàbrica
sábado, 19 de junio de 2010
Ibestat comenta el Premi Antoni Monserrat Moll al mèrti estadístic
Vos deix un enllaç que va penjar l'Ibestat sobre el premi
Fragment:
Joan Ginard y Ferrer, que fue el primer director del Instituto Balear de Estadística (IBAE), ha sido distinguido con el Premio Monserrat y Moll en reconocimiento al mérito estadístico que otorga el IBESTAT.
El galardón ha sido entregado por el Consejero de Economía, Hacienda e Innovación Carles Manera, en un emotivo acto celebrado en el claustro de la Consejería. Entre los asistentes había destacados miembros de distintos gobiernos de las Illes Balears y otras instituciones públicas, tanto de la presente legislatura como de las anteriores. También se encontraban entre el público representantes de las organizaciones empresariales, de las centrales sindicales, del mundo académico, además de amigos y familiares de las personas objeto de reconocimiento en este acto.
El director del IBESTAT, Andreu Sansó, evocó la figura de Antoni Monserrat y comentó las múltiples actuaciones que este llevó a cabo para fomentar la divulgación de la estadística como una fuente de conocimiento y análisis de la realidad que nos rodea entre la sociedad isleña. Finalmente, recordó que su papel decisivo, como impulsor, en la aprobación de la actual Ley autonómica de estadística. Al acabar la intervención del Consejero Carles Manera entregó una placa conmemorativa a la viuda de Antoni Monserrat.
Seguidamente, Pau Monserrat, hijo del finado economista y político, intervino para agradecer en nombre de la familia la instauración de este premio, a la vez que nombró aquellos aspectos profesionales y humanos que más habían marcado a las personas que lo habían conocido. De entre las virtudes destacó su dedicación y pasión para llevar a cabo sus compromisos con el progreso económico y la justicia social.
Document complet (PDF)
viernes, 18 de junio de 2010
martes, 11 de mayo de 2010
Pares d'en Toni Monserrat i en Pau petit
Avui la padrina m'ha duit aquesta fotografia en la que surten ella i en Pau Monserrat gran i menut.
domingo, 24 de enero de 2010
L' OBSAM, guanyador del Premi Antoni Monserrat al mèrit estadístic
Avui he vist que la web de l'OBSAM dedica una pàgina al premi dedicat a la memòria del pare.
Ens alegram de veure que ha guanyat el premi una entitat tan interessant. Transcrivim aquí el parlament fet per Josep Miquel Nadal:
Molt honorable Presidenta del Parlament Balear, Honorable Conseller d’Economia i Hisenda, digníssimes autoritats, senyores i senyors.
Primer de tot vull agrair molt sincerament en nom propi i de l’Institut Menorquí d’Estudis aquesta distinció concedida a l’Observatori Socioambiental de Menorca, per la tasca realitzada des de la seva fundació, premi que sens dubte ens ha de servir d’estímul per perseverar en la nostra línia de treball i perfeccionar-la en tot allò que calgui. I puc dir açò sense pecar d’immodèstia, perquè entenc que aquest premi és el reconeixement a la feina realitzada per un nombrosíssim equip de persones, que no és possible esmentar aquí perquè la seva simple enumeració ens ocuparia gairebé per complet el nostre temps, i és també el reconeixement a un conjunt d’entitats i institucions, començant pel Consell Insular de Menorca, que des d’un principi van creure en el nostre projecte i ens van donar el seu suport. Gràcies, per tant, a l’IBESTAT, per haver-nos concedit el premi Antoni Monserrat i Moll en reconeixement al mèrit estadístic, i gràcies a tots els que han fet possible l’existència de l’OBSAM, als quals en justícia correspon compartir el premi.
En permetran, ara, que dediqui el gruix de la meva intervenció a explicar d’una manera resumida quins foren els orígens de l’OBSAM i quina és la seva filosofia, perquè els resultats, òbviament, ja els coneixen. Des del mateix origen de l’IME es tenia clar, molt especialment en la secció de Ciències Naturals i en la secció de Ciències Socials de les quals en formaven part, que una de les principals missions de la nova entitat havia de ser col·laborar a resoldre el problema que significava l’existència de moltíssima informació sobre diversos aspectes de Menorca, de difícil accés pel fet que es trobava dispersa, i algunes vegades, era recollida en organismes que l’empraven per al seu ús intern i no la feien pública. I açò tenia més importància encara si es tenia en compte la circumstància que Menorca havia estat declarada Reserva de Biosfera, com a fruit d’una iniciativa nascuda dintre de l’IME i gestionada per ell mateix en la part científica fins la finalització del procés l’any 1993. Aquesta declaració suposava que els poders públics es comprometien a gestionar l’illa des de la sostenibilitat i açò implicava, abans que res, disposar d’una informació completa i fiable sobre la realitat menorquina. Per açò pensàvem des de l’IME que el simple fet de reunir, divulgar i mantenir vives les sèries de dades existents era una passa important per al coneixement de la realitat de Menorca, i per tant una contribució primordial per a la correcta gestió del model de sostenibilitat que es volia per a l’illa.
Tanmateix aquesta tasca no era suficient per dur a terme el que s’havia proposat l’IME, perquè malgrat la gran quantitat d’informació disponible hi havia zones d’ombra i vertaders buits en aspectes prou importants per a l’illa. Per açò s’havia d’afrontar el repte de ser capaços de generar noves sèries de dades en aquests camps descuidats fins aquell moment, la qual cosa, a la vegada, ens va plantejar la necessitat de prioritzar entre les moltes possibilitats que teníem davant nostre, perquè els escassos recursos de què es disposàvem no permetien abastar-ho tot.
D’altra banda, la complexitat de la tasca que volíem emprendre ens va fer veure que no era possible dur-la endavant amb l’ estructura de l’IME en aquella època, estructura que va fer que un dels seus membres definís l’IME com a un híbrid entre un institut universitari i una ONG ja que, d’una banda, comptava amb una aportació econòmica prou significativa del Consell Insular de Menorca però, d’una altra, es basava en la feina voluntarista dels seus membres. Per tant, es tractava d’una estructura que permetia realitzar moltes investigacions puntuals i fins i tot programes a llarg termini, però no afavoria treballar en projectes que exigien respostes gairebé dia a dia.
Així va ser com l’Institut Menorquí d’Estudis va prendre la decisió de crear l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), i ho va fer com a contribució al projecte Menorca Reserva de la Biosfera amb el qual estava compromès des de la seva creació. Per açò l’OBSAM fou pensat com a una mena d’oficina tècnica dins de l’organigrama de l’IME, amb la intenció d’aglutinar informacions disperses i generar-ne de noves, orientades totes elles a contribuir a fer possible una gestió sostenible de l’illa. Aquesta oficina es creà gràcies al suport del Consell Insular de Menorca, amb personal especialitzat propi amb dedicació exclusiva, personal no gaire nombrós al principi, només dues persones, però que ha anat creixent amb els anys i, encara que molts col·laboradors no són fixos, estan adscrits a programes i contractes concrets. En els darrers temps s’ha arribat a comptar amb un equip de set persones dedicades exclusivament a les tasques de l’Observatori.
Per dur endavant aquesta filosofia de suport a la Reserva de Biosfera, la feina de l’OBSAM consisteix en la recollida d’un ampli ventall d’informacions de forma periòdica d’acord amb unes línies de treball avui ja consolidades. Aquestes línies són: el seguiment del medi natural, el seguiment dels vectors ambientals més importants des del punt de vista de la sostenibilitat, és a dir els recursos hídrics, la despesa energètica, la generació de residus i les variacions poblacionals, i, finalment, la creació de nous indicadors socials i econòmics mitjançant enquestes. Actualment, a més, s’intenten assentar dues noves línies d’actuació: la creació d’un laboratori del paisatge i el seguiment del món agrari.
Tota aquesta feina, però, no queda només en un pur exercici acadèmic, sinó que es procura que tots els coneixements ambientals i socials que aflorin gràcies a les investigacions de l’OBSAM i als seus treballs de recopilació arribin als gestors polítics i tècnics de l’illa perquè les puguin tenir en compte en la presa de decisions. A la vegada s’intenta fer partícip la població en general de tots aquests coneixements, a través de la divulgació ambiental i la comunicació, perquè la participació dels habitants de l’illa en el projecte de la Reserva és essencial per al seu èxit. D’aquesta manera, creiem, es materialitza a través de l’OBSAM una part important del compromís manifest de l’IME amb la filosofia de la Reserva de Biosfera de Menorca, és a dir, la promoció d’un desenvolupament econòmic de l’illa basat en la conservació dels recursos i del patrimoni.
OBSAM
novembre 2009
Ens alegram de veure que ha guanyat el premi una entitat tan interessant. Transcrivim aquí el parlament fet per Josep Miquel Nadal:
Molt honorable Presidenta del Parlament Balear, Honorable Conseller d’Economia i Hisenda, digníssimes autoritats, senyores i senyors.
Primer de tot vull agrair molt sincerament en nom propi i de l’Institut Menorquí d’Estudis aquesta distinció concedida a l’Observatori Socioambiental de Menorca, per la tasca realitzada des de la seva fundació, premi que sens dubte ens ha de servir d’estímul per perseverar en la nostra línia de treball i perfeccionar-la en tot allò que calgui. I puc dir açò sense pecar d’immodèstia, perquè entenc que aquest premi és el reconeixement a la feina realitzada per un nombrosíssim equip de persones, que no és possible esmentar aquí perquè la seva simple enumeració ens ocuparia gairebé per complet el nostre temps, i és també el reconeixement a un conjunt d’entitats i institucions, començant pel Consell Insular de Menorca, que des d’un principi van creure en el nostre projecte i ens van donar el seu suport. Gràcies, per tant, a l’IBESTAT, per haver-nos concedit el premi Antoni Monserrat i Moll en reconeixement al mèrit estadístic, i gràcies a tots els que han fet possible l’existència de l’OBSAM, als quals en justícia correspon compartir el premi.
En permetran, ara, que dediqui el gruix de la meva intervenció a explicar d’una manera resumida quins foren els orígens de l’OBSAM i quina és la seva filosofia, perquè els resultats, òbviament, ja els coneixen. Des del mateix origen de l’IME es tenia clar, molt especialment en la secció de Ciències Naturals i en la secció de Ciències Socials de les quals en formaven part, que una de les principals missions de la nova entitat havia de ser col·laborar a resoldre el problema que significava l’existència de moltíssima informació sobre diversos aspectes de Menorca, de difícil accés pel fet que es trobava dispersa, i algunes vegades, era recollida en organismes que l’empraven per al seu ús intern i no la feien pública. I açò tenia més importància encara si es tenia en compte la circumstància que Menorca havia estat declarada Reserva de Biosfera, com a fruit d’una iniciativa nascuda dintre de l’IME i gestionada per ell mateix en la part científica fins la finalització del procés l’any 1993. Aquesta declaració suposava que els poders públics es comprometien a gestionar l’illa des de la sostenibilitat i açò implicava, abans que res, disposar d’una informació completa i fiable sobre la realitat menorquina. Per açò pensàvem des de l’IME que el simple fet de reunir, divulgar i mantenir vives les sèries de dades existents era una passa important per al coneixement de la realitat de Menorca, i per tant una contribució primordial per a la correcta gestió del model de sostenibilitat que es volia per a l’illa.
Tanmateix aquesta tasca no era suficient per dur a terme el que s’havia proposat l’IME, perquè malgrat la gran quantitat d’informació disponible hi havia zones d’ombra i vertaders buits en aspectes prou importants per a l’illa. Per açò s’havia d’afrontar el repte de ser capaços de generar noves sèries de dades en aquests camps descuidats fins aquell moment, la qual cosa, a la vegada, ens va plantejar la necessitat de prioritzar entre les moltes possibilitats que teníem davant nostre, perquè els escassos recursos de què es disposàvem no permetien abastar-ho tot.
D’altra banda, la complexitat de la tasca que volíem emprendre ens va fer veure que no era possible dur-la endavant amb l’ estructura de l’IME en aquella època, estructura que va fer que un dels seus membres definís l’IME com a un híbrid entre un institut universitari i una ONG ja que, d’una banda, comptava amb una aportació econòmica prou significativa del Consell Insular de Menorca però, d’una altra, es basava en la feina voluntarista dels seus membres. Per tant, es tractava d’una estructura que permetia realitzar moltes investigacions puntuals i fins i tot programes a llarg termini, però no afavoria treballar en projectes que exigien respostes gairebé dia a dia.
Així va ser com l’Institut Menorquí d’Estudis va prendre la decisió de crear l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), i ho va fer com a contribució al projecte Menorca Reserva de la Biosfera amb el qual estava compromès des de la seva creació. Per açò l’OBSAM fou pensat com a una mena d’oficina tècnica dins de l’organigrama de l’IME, amb la intenció d’aglutinar informacions disperses i generar-ne de noves, orientades totes elles a contribuir a fer possible una gestió sostenible de l’illa. Aquesta oficina es creà gràcies al suport del Consell Insular de Menorca, amb personal especialitzat propi amb dedicació exclusiva, personal no gaire nombrós al principi, només dues persones, però que ha anat creixent amb els anys i, encara que molts col·laboradors no són fixos, estan adscrits a programes i contractes concrets. En els darrers temps s’ha arribat a comptar amb un equip de set persones dedicades exclusivament a les tasques de l’Observatori.
Per dur endavant aquesta filosofia de suport a la Reserva de Biosfera, la feina de l’OBSAM consisteix en la recollida d’un ampli ventall d’informacions de forma periòdica d’acord amb unes línies de treball avui ja consolidades. Aquestes línies són: el seguiment del medi natural, el seguiment dels vectors ambientals més importants des del punt de vista de la sostenibilitat, és a dir els recursos hídrics, la despesa energètica, la generació de residus i les variacions poblacionals, i, finalment, la creació de nous indicadors socials i econòmics mitjançant enquestes. Actualment, a més, s’intenten assentar dues noves línies d’actuació: la creació d’un laboratori del paisatge i el seguiment del món agrari.
Tota aquesta feina, però, no queda només en un pur exercici acadèmic, sinó que es procura que tots els coneixements ambientals i socials que aflorin gràcies a les investigacions de l’OBSAM i als seus treballs de recopilació arribin als gestors polítics i tècnics de l’illa perquè les puguin tenir en compte en la presa de decisions. A la vegada s’intenta fer partícip la població en general de tots aquests coneixements, a través de la divulgació ambiental i la comunicació, perquè la participació dels habitants de l’illa en el projecte de la Reserva és essencial per al seu èxit. D’aquesta manera, creiem, es materialitza a través de l’OBSAM una part important del compromís manifest de l’IME amb la filosofia de la Reserva de Biosfera de Menorca, és a dir, la promoció d’un desenvolupament econòmic de l’illa basat en la conservació dels recursos i del patrimoni.
OBSAM
novembre 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)