domingo, 16 de septiembre de 2007

Unes paraules de l'amic Francesc

Ha mort un amic, ha mort una bona persona. Ha mort en Toni Monserrat
francesc
20 Febrer, 2006 11:32

Ha dir ver no recordo quan vaig conéixer a Toni Monserrat i Moll. Només sé que fa molts d'anys. Compartirem moltes curolles mediàtiques. Varen fundar el setmanari Noves, una iniciativa periodística en la qual estava embolicada una gran part de l'esquerra abans de les eleccions de 1999, però quan el Pacte de Progrés va entrar en el Consolat de la Mar una de les primers ordres en dictar va ser el tancar aquell projecte. Monserrat, ho havia advertit: "Ens convé divertir-nos perquè quan arribin al poder els obliagaren a oblidar-se de nosaltres. Quan li oferiren ocupar el càrrec de director general d'economia, va tenir molts de dubtes. Els amics el varem haver d'animar a acceptar-lo. L'argument no podia ser de més pes: "Almenys en tu allà hi haurà una mica de sentit de l'humor". Afortunadament ens va fer cas i en el seu despatx era l'únic lloc on es podia riure de debó.
Amb en Toni Monserrat, varen compartir el dolor per la pèrdua d'un altre amic. Pere Costa, el qual també ens va deixar prematurament. Pere, com Toni, sempre afrontaren la vida amb rialles i abans de partir ens fa fer prometre als que estavem a prop d'ell que no perdriem l'humor en el seu funeral. Durant la missa, Toni Monserrat va anar recordant tota i cadesquna de les anécdotes que haviem viscut amb en Pere Costa, fins el punt que no varen poder reprimir esclafir amb una forta riallada, amb el que això supossava en un acte com aquell. Em consta que ara, Monserrat, espera el mateix tracte per a ell.
Així era amb els amics, en la seva vesant professional, Toni Monserrat, com economista, no només va impedir la fallida de l'escola Skal de Magalluf, sinó que des d'una perspectiva local va aconseguir recuperar la fàbrica bijutera Catisa de Menorca. Ell sempre presumia de que amb voluntat els mallorquins, menorquins i evissencs teniem prou capacitat per enfrontar-se a les grans multinacionals a aquells que havien acabat per enfonsar a Majorica, Yanko i tantes i tantes históriques iniciatives empresarials de les Illes.
Toni Monserrat també va tenir la capacitat en els seus estudis i informes económics deixar en evidència a aquells sectors caciquils que impedeixen avançar la nostra terra. Els cacics, obiviament mai varen entendre allò que els hi reproxava Monserrat. Era d'esquerres, però estimava tant a Mallorca que que va voler participar de la idea de fer una nació de la nostra terra. Inclús hi va haver una època que va voler humanitzar a Jaume Matas i quasi ho aconsegueix quan ambdos compartien feina en el departament que dirigia l'heterodoxe Alexandre Forcades. Aquest darrer, va ser però, potser, l'únic fracas de Monserrat...

http://francesc.balearweb.net

1 comentario:

Unknown dijo...

Vaig coneixer el vostre pare Antoni Momserrat i Moll a Sóller. Encara ell no era casat i també els seus pares, principalment al vostre padri Pau Monserrat que tenia casa a Biniaraix i era pintor,
Dels dos d'En Toni i d'En Pau guard un record de gent honrada i bonañ